Autora: Asun
Balzola
Any d’edició: 1978
Editorial: Miñón
Lloc d’edició: Valladolid
Il·lustració: Asun Balzola
Traducció: Ricard Bonmatí
Fórmula de començament: Oh, no, quina pena, ja arriba l’hivern! – va dir l’eriçó amb una veu
tota trista.
Fórmula d’acabament: I ara l’eriçó veu els camps i les flors molt
més bonics i més alegres que mai.
Resum: Quan l’eriçó es desperta del seu llarg son hivernal, surt del cau i busca amics amb els que pugui jugar. Això no li resultarà fàcil, ja que les seves punxes espanten a la resta d’animals i això fa que ni el conill, ni l'esquirol, ni els ànecs, ni el ratolí de camp, no en volen saber res, d'ell. Encara que finalment, sempre hi ha algú amb qui poder compartir el temps.
Resum: Quan l’eriçó es desperta del seu llarg son hivernal, surt del cau i busca amics amb els que pugui jugar. Això no li resultarà fàcil, ja que les seves punxes espanten a la resta d’animals i això fa que ni el conill, ni l'esquirol, ni els ànecs, ni el ratolí de camp, no en volen saber res, d'ell. Encara que finalment, sempre hi ha algú amb qui poder compartir el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada